Claus i Lucas, d’Agota Kristof

Claus i Lucas, d’Agota Kristof. Amsterdam llibres. Traducció de Sergi Pàmies

«Ja ho he escrit. Ho he escrit tot. Tot el que m’ha passat d’ençà que vivim aquí. Els meus malsons, el temps a l’escola, tot. També tinc el meu gran quadern, com tu. Tu en tens uns quants, jo només en tinc un, encara és prim. No deixaré que el llegeixis mai. Tu em vas prohibir de llegir els teus, jo et prohibeixo de llegir el meu.»

Els bessons Claus i Lucas viuen en un país ocupat per forces estrangeres. Són enviats a una ciutat fronterera, fugint de la Guerra —una guerra—, que s’apropa al seu final. La seva àvia, una dona cruel i abjecta que viu en una caseta ruïnosa dels afores, els acollirà de mala gana. Els nois respondran a les penalitats practicant una sèrie d’exercicis amb l’objectiu de fer suportable l’insuportable: el fred, la gana, el dolor, la guerra. Anotaran els seus progressos en un quadern escolar i esdevindran uns mestres precoços i impassibles en l’art de sobreviure.