Premi Nobel de Literatura

Un recull de contes sobre la caiguda: tots els personatges es precipiten dins una esquerda amagada sota la superfície dels esdeveniments més comuns.

Una família passeja un dissabte a la tarda per un bosc on la copa dels arbres dissimula coves traïdores. El fill gran cau en una d’elles, i tota la seva vida queda afectada pel descobriment d’aquesta veritat: sota la superfície llisa dels esdeveniments hi ha esquerdes que ens atreuen. Els personatges d’aquesta col·lecció de deu contes experimenten tots la caiguda en una gran esquerda. I, a través seu, el que Alice Munro desperta en nosaltres és el vertigen —la por i la seducció— del daltabaix.

“Alice Munro dóna a cada un dels seus contes la fondària, la intel·ligència i la precisió que molts novel·listes aboquen en l’obra de tota una vida.” Jurat del premi Man Booker International 2009

"La seva obra em va semblar revolucionària quan la vaig descobrir, i encara m’ho sembla ara." Jhumpa Lahiri, The New Yorker

"Dissecció és la paraula que millor descriu l’obra de Munro. Com l’hauríem d’anomenar, si no, a la combinació d’un escrutini obsessiu, una exhumació arqueològica, un record precís i detallat, i una obsessió pel revers més sòrdid, miserable i venjatiu que subjau en la natura humana; la confessió de secrets eròtics, la nostàlgia per la tristesa desapareguda i el goig per la plenitud i la varietat de la vida?" Margaret Atwood, The New Yorker

"Alice Munro pot fer que els seus personatges es moguin en el temps com cap altre escriptor. No t’adones que el temps està passant, només que ja ha passat."Julian Barnes, The New Yorker

"Una escriptora meravellosa. […] i quin encoratjament més gran per a aquells que estimem el relat que hagin homenatjat [amb el Premi Nobel] aquesta mestra del conte realista, 'txekhovià'." Joyce Carol Oates, The New Yorker