L'elaboracio casolana de licors era un costum ben arrelat, encara que a poc a poc s'ha anat perdent. Les receptes es transmetien d'una generacio a l'altra gairebe com si de secrets de familia es tractes. En aquest llibre s'han recuperat formules de licors d'herbes aromatiques, com la ratafia; licors de fruites amb cireres de pastor o magranes; licors de flors, com la d'ametller o la flor de magnolia, freqüent al Priorat, o licors amb llet com el de cabra de Tivissa. Tambe s'han recollit les formes d'elaboracio de vins generosos, licorosos i aromatitzats, a mes de remeis populars per alleugerir o curar afeccions. Per acabar hi son presents receptes de pastes i cocs, molt populars a la Ribera d'Ebre, en les quals s'empra l'aiguardent com a aromatitzant. Tampoc hi manca una pinzellada sobre la historia dels destil·lats. Malgrat que fou durant el segle XVIII quan les terres del sud de Catalunya jugaren un paper internacional gracies al comerç de l'aiguardent, els millors moments del sector es viuran a finals del segle XIX, quan es consolida una industria potent d'alcohols, els licors es posen de moda com a beguda i sorgeixen fabriques amb produccions locals propies de força prestigi. Licors i destil·lats son expressions d'un passat, d'un patrimoni enologic i etnologic que cal coneixer i que avui torna a agafar empenta.