Els gossos és sense cap mena de dubte un dels textos eròtics i pornogràfics més radicals de la literatura contemporània. Dos homes i una dona. Dos gossos i un amo. Una manera catàrtica d’expressar la síndrome d’abstinència que produeix l’amant quan ja no hi és. O una manera impúdica de fer una anàlisi irònica dels petits drames personals. Aquí, si el plaer topa repetidament contra el dolor és per mirar de sortir-nereforçat. Tal com va assenyalar la crítica al seu moment, Hervé Guibert assoleix amb aquest relat una forma inigualable de paroxisme mitjançant un tractament oníric i cast de l’obscè, i és amb una sobrietat quirúrgica que descriu l’explosió del sentiment catastròfic i insensat que transfigura els actors d’aquesta història feliç. La violència infernal que provoca tota forma de gelosia troba una imatge perfecta en el gravat de Miquel Barceló que il·lustra la coberta d’aquest llibre: dos gossos barallant-se per un mateix tros de carn. I és que Hervé Guibert i Miquel Barceló van compartir una amistat única i diverses complicitats. Per això, res millor que uns gravats de gossos de Barceló per acompanyar la traducció d’Arnau Pons.