Amb el poder que li atorga ser president d’escala, un veí intenta instaurar un règim dictatorial en el seu bloc de pisos. Un jove editor viatja a la Fira de Frankfurt per descobrir el nul valor de la literatura. Un treballador incapaç de torejar les injustícies del món laboral viu una revolta que comença pel seu propi cos. Un no ningú publica un llibre i adquireix tots els tics megalòmans dels grans escriptors. La galeria de personatges que es passegen per aquest conjunt de relats tenen l’orgull íntim de saber-se més alts i més guapos que el que la realitat els vol fer creure, i d’aquí rau la seva entranyable dignitat. I d’aquí que l’humor que batega en aquest llibre sigui ironia combativa, que la tristesa es confongui amb l’esperança i que l’amor vagi de la mà de la venjança. Miquel Adam (Barcelona, 1979) coneix bé la glòria i la misèria que envolta el fet literari i el negoci editorial. Ha picat liquidacions negatives, debades ha perseguit periodistes, ha acompanyat autors per mil places buides i ha estat editor. Va començar a sentir-se escriptor sota la màscara del pseudònim Subal Quinina i va participar de l’auge dels blogs literaris amb La Segona Perifèria. Ara sabrà què se sent publicant un llibre.