Comenceu un conte de Saki i l'acabareu. Acabeu-ne un i n'haureu de començar un altre, i quan els hàgiu acabat tots no els oblidareu mai. Es converteixen en una addicció perquè són molt més que divertits. La rialla es barreja amb un sentiment de ferocitat, el refinament d'esperit amb el panteisme, i una despreocupació absoluta per la moralitat amb l'idealisme, de tal manera que en sortim amb la sensació inquietant d'haver assistit a una celebració d'un instint intel·ligent i despullat». Tom Sharpe