Tal com un dia va fer el mateix Robert Walser, el jove Joseph es trasllada a viure a casa de l’enginyer Tobler, que l’ha contractat com a ajudant. La casa és preciosa i corona un turó a la vora d’un llac immens. Allà, Joseph s’hi trobarà la mar de bé. I la família de l’enginyer és tan agradable que aviat se la farà seva. És per això que no gosa ni pensar a plegar quan s’albira a l’horitzó la fallida total del seu cap, incapaç de transformar en diners les esperances dipositades en els seus projectes i, naturalment, incapaç de pagar-li puntualment la nòmina. L’ajudant relata amb ironia i gran mestratge la tensió que neix en l’assalariat feliç de ser-ho entre abandonar un vaixell que s’enfonsa o mantenir-se fidel al patró fins a les últimes conseqüències: l’ésser humà debatent-se entre el servilisme i la pròpia llibertat. Robert Walser va néixer l’any 1878 a Biel, Suïssa. Tot i conèixer l’èxit tant com a poeta, novel·lista i assagista —va ser admirat per coetanis de la talla de Musil, Hesse, Zweig, Benjamin o Kafka—, va viure sempre en una absoluta precarietat. Va treballar de grum, d’ajudant de l’enginyer Dubler, de secretari, d’arxiver… L’any 1925 va començar a patir símptomes nerviosos que el van portar a demanar l’ingrés en un centre de salut mental, on va residir fins al dia de la seva mort. El dia de Nadal del 1956 dos nens van trobar el seu cos estès sobre la neu.