Pere Calders és un mestre del relat breu i dels seus recursos: juga amb la ironia de manera magistral. En els seus contes transcendeix les fronteres entre el que és real i el que és suposadament real, la veritat oculta i la veritat transparent (que potser no ho és del tot) i la màgia quotidiana. El seu estil és curós i precís matisat per crear jocs de distanciament. Se’l considera un precursor del realisme màgic del “boom” llatinoamericà per l’ús que fa de l’humor i l’absurd i com aquests són integrats en la realitat quotidiana.