Mercè Rodoreda és una autora “que és indiscutiblement la més important de les lletres catalanes contemporànies” (Carme Arnau, “Mercè Rodoreda, vint anys després”. Avui, 10.4.2016). Aquesta bèstia recull fragments de les seves obres principals, com Viatges i flors, La Mort i la Primavera, La plaça del Diamant, Mirall trencat o Quanta, quanta guerra…, escollits per la força lírica que emanen i per la representativitat de l’estil. Maria Cabrera, flamant premi Carles Riba, ha estat l’encarregada de la tria, que presentem acompanyada d’un bellíssim retrat de l’autora procedent de l’arxiu de Pilar Aymerich. «I mentre érem el temps, de dintre meu es va alçar una força estranya, com si m’acabessin de fer de ferro per dintre, com si la meva mare, darrera de la fornal, m’hagués fet de ferro barrejant-me amb el ferrer. I per primera vegada vaig sentir què era la força d’un noi quan es va desfent de ser criatura.»