Després de trencar una llarga relació en un hotel d’Alacant, el Llull caurà en una espiral que l’obligarà a plantejar-se el sentit de la vida que l’envolta. Però, sobretot, a valorar les tres potes en què s’ha sustentat la seva fràgil estabilitat emocional: la Clàudia, l’activista social que s’enfronta als seus traumes amb fugides endavant; l’Eldar, el guitarrista d’origen bosnià que es guanya la vida en una funerària; i la poesia, l’arma amb què el Llull dispara contra els seus fantasmes. Amb la sensibilitat i l’habilitat que el caracteritza, Roc Casagran, una de les veus amb més projecció de les nostres lletres, ens ofereix en aquesta esplèndida novel·la un univers ple de bellesa i angoixa, d’atracció i prohibició, d’autenticitat i desconcert. Un laberint afectiu embolcallat de versos i cançons en què les pors i els desitjos més íntims són les brúixoles de tres ànimes de trenta-i-pocs anys que tracten de sobreviure a les crisis que minen els temps actuals.