El bar del vell Cedó, un establiment tronat de la Vall d’Hebron dels anys cinquanta, és la cruïlla que fa trobar els quatre protagonistes de La terra prohibida, l’obra políticament més compromesa i de més valor històric de Manuel de Pedrolo. Un retrat perfecte de la resistència catalanista, durant la guerra i la postguerra, en totes les seves intensitats, amb una càrrega autobiogràfica indiscutible. Segons Rafael Tasis, allà s’hi concentraven les pàgines més importants de Pedrolo. Una obra imprescindible escrita el 1957, enterrada per la censura durant vint anys, publicada per primera vegada el 1977, mort el dictador, i recuperada ara, passats vint anys més, en dos volums que volen fer-li justícia. En aquest primer volum, vivim la tornada de l’exili de Jesús Maristany, militant anarquista i independentista durant la guerra, un Don Joan d’estar per casa que descobreix que va deixar prenyada la Victòria just abans de ser derrotat i d’haver fugit del país; emprendrà una cerca per retrobar aquell amor edulcorat per la distància i poder conèixer la seva filla. I coneixem la crua realitat de Mateu Estarell, cap de la patrulla de control que també va integrar Maristany durant la guerra, esdevingut amb el pas del temps un prestigiós comerciant de la ciutat sense que el règim li hagi posat cap entrebanc... fins ara. Amor i brutalitat conviuen en una Barcelona que tots dos senten com a terra estrangera.