Algú que no hi havia de ser és, aparentment, la història d’un robatori en una petita sucursal bancària del tranquil barri de Sant Andreu. Per a l’Ernest —narrador i artífex de tot plegat— i els seus còmplices aquest havia de ser el cop perfecte, la solució definitiva, per sortir de les seves vides precàries. L’aventura, però, es veurà capgirada per elements inhabituals —seguiments inesperats, persecucions frenètiques, encontres amb tocs eròtics, enganys— que arrencarà l’home del seu statu quo per fer-lo passar a l’altra banda de la llei amb la finalitat de crear un ordre de convivència justa en el marc d’una Barcelona que intentava desfer-se de la grisa i decadent realitat del tardofranquisme. Una novel·la negra amb transfons polític, de plena actualitat, que suposa el primer néo-polar del gènere negre a Catalunya. «Algú que no hi havia de ser pertany a un subgènere ben poc freqüentat a casa nostra, potser per desconeixement, potser per abús de novel·la procedimental. Ens referim a la crook-story, o millor dit, aquelles històries enfocades des de l’òptica del delinqüent. Teniu a les mans una novel·la ben realista, un vulgar robatori a un banc, premeditat i estudiat, però també ben fatalista, on un cop més el lector no en pot sortir il·lès.» De l’epíleg de Jordi Canal i Artigas i Àlex Martín Escribà