Beatriu o la frontera neix de la necessitat de donar veu a una espera, la de la dona que contempla com l’ésser humà del segle XX ha travessat guerres i conflictes sense trobar el seu nord. Neix també a partir d’una fotografia apareguda als diaris: un home travessa una frontera avançant per un riu amb un infant en braços, tot fugint d’una guerra. Aquesta eixida dels inferns no té retorn ni avançada. La veu de Beatriu és la veu per excel·lència, la veu que protegeix: el seu llenguatge malda per donar un sentit a l’existència. Però aquest cop, la catàstrofe potser no podrà evitar-se i caldrà, finalment, acceptar-ne la ceguesa.