Aquesta vegada en Jaume Cela ens convida a convertir-nos en pacífiques gallines que picotegen el menjar que troben. Ara és una llavor, ara un cuc. Sense cap mena d'ordre, potser seguint només la necessitat de sentir-se alimentades. En aquest llibre hi trobareu per tant, ara un record, ara una anècdota, ara una vivència, ara una experiència..., relacionades amb l'educació, però ben lluny de qualsevol dogmatisme, de qualsevol veritat tancada. Més aviat són aportacions que naveguen entre dubtes i vacil·lacions i amb molt poques certeses. Però sempre amb ganes de compartir allò que ha viscut amb els lectors i lectores.