Narrar-nos per existir. Dissenyar un plànol, Alçar-nos amb un relat, Fer-nos de paraules i ser vers en essència. Reformar-nos fins que ens definim. Que ens corrompin el relat, Ser discurs degradat, ser dissertació corrupta, Una veu més per derrocar. L’anomalia estructural O veure prostituïda cada línia del plànol. Ser el Jo inquilí d’un edifici humit i esquerdat, Fet de badalls i esquitxat, Clivellat i escrostonat. Prendre la paraula Contra el relat que ens bada I derrocar-lo. Laia Maldonado Llobera (Coma-Ruga, 1997), feta a parts iguals d’aigua salada, sol i ecosistema litoral, té un humor com les marees. Estudia Teoria de la Literatura i Literatura Comparada i Història a la Universitat de Barcelona i continua aprenent a pensar, a rebel·lar-se i ser tossuda. Ha inclòs poemes a les antologies Poesia Bloom (AdiA Edicions, 2018) i Liberoamericanas: 140 poetas contemporáneas (Liberoamérica, 2019). Fundadora i militant de l’ONG Un Llapis per Ghana, allò que li treu la son reposa en un altre continent: les mans que sostenen el llapis amb què escriu viuen en un orfenat de Ghana on duu a terme, juntament amb el seu equip, un projecte de cooperació internacional. Es manté en constant moviment rere un únic lema: no fer res per inèrcia. Diu que haurà triomfat si quan mori no ha estat màquina.