Per al senyor Racine el més important del món és la seva tranquil·litat. La seva tranquil·litat i les peres que cultiva al seu hort. Són molts els que les hi voldrien comprar, però ell sempre ha cregut que les coses més importants no haurien d’estar en venda. Un mal dia, desapareixen totes les peres!, se les ha cruspides una bèstia molt llaminera. No és un gos, ni un gat, ni un elefant. No apareix en cap enciclopèdia científica. El senyor Racine descobreix que la criatura té un tarannà dòcil i juganer, i de seguida es fan bons amics. Però el secret que amaga la seva petita bèstia és massa gros perquè pugui continuar amagat... El senyor Racine ens ensenya que el més bonic que hi ha a la vida no es pot comprar amb diners, que el que és estrany i rar també pot ser preciós..., i que la primera norma per ser feliç és no prendre’s les coses gaire seriosament.