Judith Butler, una dels intel·lectuals més influents del món, explora com en un context bèl·lic Occident determina quines vides mereixen ser plorades -les pròpies- i quines no -les dels exèrcits enemics. I critica que siguin els mitjans de comunicació, esdevinguts part activa de la guerra, els que ho presentin així, cosa que afavoreix l'hostilitat sense remordiments cap als països que no s'ajusten a la norma occidental d'allò que és humà, ja que en certa manera deshumanitza els habitants d'aquells països. Escrit amb el rerefons de les guerres de l'Iraq i l'Afganistan i, també, de les atrocitats comeses a les presons de Guantánamo i Abu Ghraib, Butler demana repensar les polítiques progressistes, oposar-se a les accions militars intervencionistes il·legítimes i arbitràries, i establir condicions perquè la violència sigui menys viable i la vida més vivible. «RECONEGUDA ARREU DEL MÓN PER LES DECISIVES APORTACIONS A LA TEORIA DEL GÈNERE, AIXÍ COM PER AQUESTES REFLEXIONS PLENES DE CORATGE POLÍTIC SOBRE TEMES COM LA VULNERABILITAT I LA PRECARIETAT DE LES VIDES, EL DOL PÚBLIC, LA GUERRA, LA TORTURA O EL NACIONALISME, O LA DIFERÈNCIA ENTRE LA VIOLÈNCIA LEGÍTIMA DE L'ESTAT I EL TERRORISME, BUTLER MANTÉ UNA RELACIÓ BEN VIVA AMB EL NOSTRE CONTEXT.» (De la introducció)