Els meravellosos versos dels millors poetes perses (de Rumi, de Sa’di i, sobretot, de Hafiz), d’una delicadesa i una sensibilitat fora mida, fascinen el lector actual com van fascinar, dos-cents anys enrere, una de les grans veus de la lírica europea de tots els temps. Goethe, captivat per tanta bellesa, va escriure aquest Divan occidental-oriental per llegar a la posteritat, en forma de magnífics poemes, el seu particular homenatge a una de les èpoques de màxima esplendor de la poesia i, alhora, un pont literari que uneix dues ribes massa separades pel corrent de la història.