Gianni estava convençut que "els errors no es troben en les paraules, sinó en les coses; hem de corregir els dictats, però sobretot cal corregir el món"; d'aquí neixen les històries i les rimes d'aquest llibre ple de personatges divertits i estrafolaris, i ple d'errors ortogràfics i gramaticals. Però no us espanteu: per a corregir els errors, el "mestre" Gianni feia servir una valuosa gramàtica de la fantasia, capaç de permetre a tothom, a través del somriure, l'ús total de la paraula "no perquè tothom sigui artista, sinó perquè ningú sigui esclau". Val la pena que un nen aprengui plorant el que pot aprendre rient? Si es recollissin totes les llàgrimes vessades als cinc continents per culpa de l'ortografia, en sortiria una cascada que es podria aprofitar per obtenir energia elèctrica. Però em sembla que seria una energia massa cara. Els errors són necessaris, profitosos com el pa i, sovint, fins i tot bonics com la torre de Pisa. Aquest llibre és ple d'errors, i no només ortogràfics. Alguns es veuen a primera vista, altres estan amagats com endevinalles. N'hi ha en vers i n'hi ha en prosa. No tots són errades infantils, i això respon a la realitat: el món seria preciós si només s'equivoquessin les criatures. Entre pares ens ho podem confessar, però tampoc està gens malament que els infants ho sàpiguen.