'Ningú hauria d'escriure després dels setanta-cinc anys', havia dit un amic. Als setanta-set anys, bloquejat com a escriptor, Theodor Kallifatides pren la difícil decisió de vendre l'estudi d'Estocolm, on va treballar diligentment durant dècades, i retirar-se. Incapaç d'escriure i, alhora, incapaç de deixar de fer-ho, viatja a la seva Grècia natal amb l'esperança de redescobrir la fluïdesa perduda de llenguatge. En aquest bellíssim text, Kallifatides explora la relació entre una vida amb sentit i un treball amb sentit, i com reconciliar-se amb l'envelliment. Però també s'ocupa de les tendències preocupants a l'Europa contemporània, des de la intolerancia religiosa i els prejudicis contra els immigrants fins a la crisi de l'habitatge i la seva tristesa pel maltractat estat de la seva estimada Grècia. Kallifatides ofereix una meditació profunda, sensible i captivadora sobre l'escriptura i el lloc de cadascú de nosaltres en un món canviant.