Això és un conte de Nadal, però no és precisament un conte de fades. Dostoievski no feia contes de fades o, quan en feia, els capgirava com un mitjó per encarar-nos al pitjor del nostre món. Aquesta història ve carregada d’humor i acidesa, i també d’una violència soterrada —violència de classe i violència de gènere— de la qual no ens hem pas deslliurat.