Desferres de les grans civilitzacions desaparegudes, el dandi, el flâneur, el mendicant o el drapaire, entre molts altres éssers marginals, són el corol·lari de la ciutat moderna. Volten pels carrers sense rumb ni finalitat, preferiblement de nit, en cerca de tot allò que els permeti ser lliures i gaudir de la felicitat i de l’ideal. Aquests poemes en prosa —que van ser publicats parcialment amb el títol de Le Spleen de Paris i que són també deutors del Gaspar de la Nit, d’Aloysius Bertrand, i del gran Edgar Allan Poe— constitueixen una prova manifesta de l’immens enginy de Baudelaire i evidencien alhora que la vida, ahir com avui, «és un formigueig de monstres innocents».