Els dietaris de Stefan Zweig comprenen prop de trenta anys de la vida de l’escriptor, i per la seva espontaneïtat són un document irreemplaçable, a més d’un gran contrapunt a la seva autobiografia, El món d’ahir. Les pàgines d’aquest volum, sovint dictades per la urgència del moment, però tan lúcides com els seus textos més treballats, ens descobreixen el dia a dia de l’escriptor a Viena, París, Zuric o Berna—on va cultivar l’amistat d’altres intel·lectuals, com ara Émile Verhaeren, Romain Rolland i Rainer Maria Rilke—, o la fascinació que li van produir dues ciutats americanes com Nova York i Rio de Janeiro. Però també ens revelen l’íntim horror que va suposar per a Zweig la Gran Guerra i, dos dècades més tard, la deriva totalitària i antisemita del continent i l’ascens del nazisme, que el van empènyer a buscar desesperadament un recer lluny del descoratjador ensorrament d’Europa. Aquests dietaris ens ofereixen un cop més la veu del gran cronista del món d’ahir, que en molts moments sembla continuar revelant-nos el d’avui i potser fins i tot el de demà.