L’Edwin, en Norman, la Letty i la Marcia treballen a la mateixa oficina de Londres, superen la seixantena i estan a punt de jubilar-se. No tenen parella i no viuen amb cap membre de la seva família propera, però pateixen el mateix problema: la soledat. Mentre han estat treballant junts, cap dels quatre no ha cedit a l’impuls humà de conèixer els altres i establir-hi una relació d’amistat. I quan arriba la jubilació de les dues dones del quartet, la seva quotidianitat canvia. D’una manera entranyable, punyent, satírica i amb molt d’humor, Pym ens condueix a través de les petites vides dels protagonistes i de la façana que han aixecat per defensar-se del món exterior. Tanmateix, hi ha un optimisme obstinat en els seus personatges, que els permetrà trobar, de diferents maneres, una mena d’esperança. L’enginy i la sensibilitat de Barbara Pym són els aspectes més brillants de Quartet de tardor. Aquesta novel·la és un advertiment contra el fet de deixar que la nostra vida sigui massa petita i privada. Finalista de The Booke Prize 1977