Un dia, el vent va trobar una carta perduda. La pluja havia esborrat les lletres del sobre i no es podia saber per a qui era ni qui l’havia escrita. Però la carta deia unes paraules precioses: «T’estimo». Per això, el vent la va fer volar amunt amunt i la va empènyer fort, molt fort. La carta trobaria el seu destí i faria que algú se sentís estimat. Però poc es podia imaginar el vent que la carta cauria damunt del cap del Sr. Gat, sempre malhumorat i tancat a casa. Sempre? Potser la força de les paraules podia canviar la seva vida...