La primera de les novel·les amb que Virginia Woolf revolucionà la narrativa del seu temps.

«Virginia Woolf es déu, ningú no ha escrit millor que ella.»
Milena Busquets

Londres, un dia de juny de 1923.

La senyora Clarissa Dalloway, instal·lada en la cinquantena, esposa d'un important membre del Parlament britànic, mare d'una filla adolescent i amfitriona perfecta, està embarcada en l'organització d'una festa que ha de celebrar a la tarda. Durant els preparatius va amunt i avall de la capital anglesa, es troba amb amics i coneguts, i es replanteja fets del seu passat: la relació amb un antic pretendent, amb una amiga afectuosa... Al llarg de la mateixa jornada, però lluny de la laboriositat festiva de la senyora Dalloway, un veterà de la Primera Guerra Mundial, Septimus Warren Smith, intenta gestionar com pot els horrors al·lucinatoris que el turmenten i la marginació social en què ha caigut.

Partint d'aquestes dues trames antagòniques, puntejades per salts enrere en el temps i que només s'uneixen a la fi d’una manera colpidora i subtil, Virginia Woolf construeix una de les novel·les més emblemàtiques del modernisme anglès. Gràcies a l’ús magistral, gairebé pioner, de les tècniques narratives més dispars i innovadores -el monòleg interior, la polifonia, el detallisme líric-, Woolf dona una visió exhaustiva de la realitat a la vegada que explora sagaçment el món interior dels seus personatges. El resultat és una novel·la impecable, plena de virtuosisme, de sensibilitat i d'intel·ligència.