«El Cavaller Verd s’apuntala amb tots dos peus a terra, inclina una mica elcap per mostrar la carn, s’aparta els bonics cabells passant-los per sobre dela coroneta i ofereix a la vista, a punt, el coll descobert.» A Camelot, la nit de Cap d’Any, el rei Artús, la reina Ginebra i els cavallers de la Taula Rodona tenen un gran ensurt. El Cavaller Verd irromp amb una juguesca: es deixarà tallar el coll i, passat un any, qui li hagi clavat el cop anirà a trobar-lo per rebre una paga equivalent. El rei accepta el repte, però Galvany s’ofereix de seguit per protegir el cap del seu oncle. I fa caure la destral damunt el coll del Cavaller Verd, que recull la testa de terra i surt de la sala, com si res. A lloms de Gringolet, Galvany cavalca per boscos i planes a la recerca de l’enigmàtica Capella Verda on l’espera l’aterridor cop de destral. Mentre hi arriba, vivim emocionants escenes de caça, d’amor i seducció i mengem àpats delicats. Aquest conte artúric del segle XIV va encisar J. R. R. Tolkien. Doneu-li les gràcies perquè és ell qui ha convençut Lola Badia que val la pena traduir-lo, passar una mica de por i decidir si el final és feliç o no. Llegim-lo i deixem que se’ns glaci la sang. El coll, el salvarem.