Segon volum de la poesia completa de Joan Brossa.

El present volum conté catorze poemaris brossians escrits entre 1961 i 1970. Hi trobem, doncs, les obsessions brossianes de la década dels seixanta: Frègoli, els llibres d'artista (l'any 1963 començava les col·laboracions amb Tàpies, Miró i altres artistes), la visualitat poética, el cinema (el 1967 inicia la relació amb Pere Portabella), la denúncia (des del Vietnam, Cuba, París, etc. al nostre país) i l'amor. A banda d'alguns poemaris publicats en llibre d'artista (com Frègoli, amb serigrafies de Tàpies), en editorials on van passar una mica desapercebuts, o en les seleccions publicades al 1977 i 1980, bona part de l'obra d'aquest volum fou inèdita en vida de Brossa. El volum inclou, a més, la traducció (molt poc canònica) de Wordpoems for the voice (1965) d'Alain Arias-Misson, un exemple de la integració de Brossa en la poesía exeprimental.

En l'obra d'aquest període hi predominen el vers lliure i els poemes curts, al costat d'una poesia visual cada vegada més present. Es pot copsar, així mateix, el joc amb la disposició i el diàleg entre poemes i el contrast entre visualitat, escriptura i subversió.

La intenció de tota aquesta aparent dispersió, la podríem veure reflectida en aquest poema:

Avui he comprès una gran veritat

on fa vint anys no havia llegit

més que un poema.