Guillem Viladot, l’escriptor, l’apotecari, l’indisciplinat urgellenc, des del seu Agramunt natal va ser un home de ruptura i d’avantguarda. Més enllà de les etiquetes de poeta i de narrador amb les quals se l’ha acostumat a classificar, Teresa Ibars ens n’ofereix un retrat des de la seva vessant més psicològica i des del descobriment de l’home que, des de Temps d’Estrena fins al seu darrer alè, va centrar-se, de manera una mica obsessiva, en la recerca del Jo i en la pacificació dels que ell considerava els seus fantasmes. I això, l’autora ho fa a través de dos canals que corren entremesclant-se entre ells. El primer és el de la correspondència, els originals de narrativa i de poesia, els articles de premsa, les gravacions d’entrevistes, les fotografies i molts altres retalls de la vida de Viladot i que estan recollits en el seu arxiu personal. I el segon és el d’un planter de personatges viladotians i de records de l’autora que mentre juguen entre ells ens permeten passejar per més de quaranta anys de cultura i contracultura. El llibre es complementa amb fotografies, un llistat de personatges, la descripció de les localitzacions i, fins i tot, una banda sonora per acompanyar-ne la lectura. I per arrodonir-ho, l’autora ens ofereix uns relats que anomena “Distopies viladotianes”, que neixen de la necessitat de posar-se dins la pell de Viladot.