Un gran enrenou ha sacsejat la família dels corbs: ha nascut una corba que ho fa tot a l’inrevés de la resta dels germans. És blanca, vola de panxa enlaire, fa preguntes, és atrevida i aventurera i posa en dubte que hi hagi una sola manera de viure. La lluna, misteriosa i canviant, esdevé la seva amiga. Les seves fases són un punt de partida per explorar el buit i el ple, el negatiu i el positiu, la llum i l’ombra. Escrit i il·lustrat fa més de trenta anys, però amb una vigència sorprenent, La lluna i jo ens porta a reflexionar sobre el dret a la inclusió, el respecte a les diferències i la necessitat de pertinença i de ser acceptats amb totes les nostres particularitats i preferències.