«El mal més important no rau sinó en la situació penosa i lamentable dels camperols, i és un mal que es pot remeiar només amb feina i paciència.» En un matí, el terratinent aprèn més coses de la vida que durant els anys que ha estudiat a la universitat: contempla la misèria, l’apatia, els maltractaments, el treball enfervorit, les abelles que piquen o les il·lusions que fan tirar endavant. Un diumenge del mes de juny, el príncep Nekhliúdov visita algun dels seus camperols per veure què necessiten. L’un li demana forques, l’altre es vol vendre un cavall, l’altre vol gra i estaques. En Nekhliúdov és un jove aristòcrata bondadós que vol dedicar tots els esforços a millorar la vida dels seus camperols, que en aquells temps a Rússia encara són esclaus. Quan comença a escriure aquest conte llarg, Tolstoi té vint-i-quatre anys, però ja demostra que és un geni. Ens fa entendre l’ànima d’un idealista i també les dels que són tossuts i reticents al canvi. De retruc, ens parla de nosaltres, del present on n’hi ha tants que s’ocupen de defensar les cadenes que els escanyen