El novembre de 1885, quan la resta de Canigó ja era a la impremta, Jacint Verdaguer continuava donant voltes a la redacció del «Cant de Gentil». D’aquesta poesia, veritable cim literari de l’obra, ja n’havia desestimat quatre redaccions. S’han conservat, amb nombroses variants per a cadascuna, entre la pila de papers que va redactar mentre treballava en el poema èpic. La recuperació de tots aquests versos permet reconstruir la treballosa composició d’una de les poesies més celebrades del poeta de Folgueroles. A través de múltiples assajos —una trentena d’esborranys—, assistim a la seva evolució. Partint d’una descripció, extraordinàriament lírica, de l’estimada adormida, evolucionarà fins a convertir-se en expressió, una de les més corprenedores que s’han escrit mai en català, dels anhels vastos i exigents del poeta, i del dolor inconsolable que comporta la constatació de la impossibilitat d’assolir-los. Els assajos desestimats no sols permeten oferir una petita lliçó de filologia aplicada i d’interpretació de textos. Recollir el procés de redacció de la poesia, amb l’anàlisi i la comparació de les diverses redaccions, enriqueix extraordinàriament la significació d’una de les poesies més (re)conegudes de Verdaguer.