Els moments estel·lars de la vida d’un historiador de l’art català.

Les memòries de Daniel Giralt-Miracle (1944), un dels grans crítics d’art catalans de la segona meitat del segle xx, comencen amb la infantesa al barri de Gràcia. Al llarg d’aquesta obra, recorda els seus inicis i repassa els seus moments estel·lars durant la Transició, i parla sobre les seves relacions amb molts artistes catalans i internacionals: Tàpies, Brossa, Bohigas, Alfaro, Guinovart, Miró, Dalí, Coderch…

«Puc dir amb convicció que he dedicat tota la meva vida a l’art. També puc dir amb la mateixa honestedat que he tingut el gran privilegi de merèixer la confiança de moltes persones que van creure que jo podia impulsar determinats projectes vinculats a l’art... Vam fer veritables esforços per difondre l’art català més enllà de Gaudí, Dalí i Miró».