Un dia una parella troba el petit Boris sol i abandonat en un aiguamoll. Feia temps que volien tenir un fill i, aleshores, decideixen endur-se’l i fer-se’n càrrec. No els importa que en Boris tingui brànquies com un peix i els ulls més grossos que els altres nens. En Boris creix feliç amb la seva família fins que un dia sent l’olor de l’aiguamoll i, atret per aquesta olor, s’hi adreça tot pensant com hauria estat la seva vida si s’hagués quedat a l’aiguamoll. Potser seria més feliç vivint entre els seus semblants?, es pregunta en Boris. Per estimar-nos, ens hem d’assemblar? Una paràbola sobre el significat de l’amor i de la família.