Jo tenia una vida normal, però tot això va canviar amb una carta: el rebesavi ens havia deixat en herència una gran mansió.

Jo era normal. Un noi normal. O, si més no, sempre ho havia cregut així. Tenia una família normal, amb un pare i una mare normals que treballaven en feines normals, i una germana petita amb qui em barallava amb absoluta normalitat.
Però tot això va canviar amb una carta: el rebesavi ens havia deixat en herència una gran mansió i als pares els va faltar temps per a organitzar la mudança. Barri nou, casa nova, col·le nou, amics nous. Vaja, un desastre!
Allò no era ni mig normal, i encara ho seria menys el misteri que amagava aquella casa, dalt del turó.

Ara us explicaré el principi de tot plegat...