Carregades de desig, complicitat i silencis que pesen, entre declaracions ardents, la gelosia i l’adoració, les cartes d’aquest recull ens submergeixen en una de les històries d’amor literàries més apassionants del segle XX. Des del primer encontre en un sopar el 1922 fins a la mort de Virginia, les seves paraules dibuixen una relació intensa i transformadora, que travessa dècades i continents enmig d’un món en constant canvi. Flirtegen, es consolen i es reclamen mentre participen en la vida cultural efervescent del cercle de Bloomsbury i es consoliden com a escriptores imprescindibles. Vita i Virginia van ser l’una per a l’altra un far, un bany de serenor, l’absència que dol, una confessió, l’aspirina al gerro d’aigua que fa revifar la flor pansida. Aquesta correspondència, plena de vida i d’intimitat insòlita, és un tresor literari que captura l’esperit d’un amor inoblidable.