Quan un viu en una situació límit, quan un té una malaltia incurable en la flor de la joventut, pot negar-la, quedar-hi atrapat o mirar d’afrontar-la amb totes les conseqüències. I això darrer és el que fa el protagonista d’aquest llibre excepcional: gràcies a l’esperó de l’escriptura, passa de la vida inautèntica a la vida autèntica o, segons les seves paraules, a la irrealitat immediata. Canviant, esmunyedissa i alhora fascinant per la seva sinceritat, aquesta novel·la arriba a transcendir la mateixa literatura. Com ha afirmat Mircea Cărtărescu, «Blecher va tenir la força per transformar el seu destí en una font d’aigua viva, tot regalant-nos pàgines sobre la vida interior com poques se n’han escrit en la literatura europea».