L’obra èpica de més influència en la història de la literatura, presentada ara amb tota la seva vigència, traduïda per Xavier Pàmies. Versió de Samuel Butler.

La Ilíada es va composar en vers. Va ser concebuda per ser recitada, i utilitza per tant l'hexàmetre dactílic, un tipus de vers de sis peus en què s'alternen les síl·labes llargues i breus d'una manera que confereix a la recitació un ritme característic, ideal per ser acompanyat amb música.

Però han passat tres mil anys. És tan gran la distància temporal, tanta la diferència dels referents culturals entre el públic que assistia aleshores a la recitació i el lector actual dels textos homèrics, que no té gaire sentit voler reproduir l'efecte que la Ilíada va produir en els moments propers a la seva creació. Segons va afirmar Jorge Luis Borges, una traducció és, de fet, una nova obra literària. En el seu assaig Las versiones homéricas, després d'analitzar diverses traduccions dels textos homèrics, Borges aventura que potser la més fidel de les versions homèriques és la que va fer Samuel Butler (1835-1902) a principis del segle xx.

Calpurnio s’ha encarregat de les il·lustracions de l’obra. Completa així la feina que, fruit d’una perseverant tasca de recerca i documentació, va iniciar amb l’Odissea.