A partir del judici celebrat l'any 1961 contra Adolf Eichmann, tinent coronel de les SS i un dels principals responsables de la logística de la solució final, Hannah Arendt s’endinsa en el funcionament del règim nazi i l’Holocaust. Resseguint la personalitat de l’acusat i de tot l’entramat burocràtic que va permetre l’organització de l’extermini des de la normalitat administrativa, l’autora formula la seva coneguda tesi sobre la banalitat del mal. En aquest assaig, Arendt aborda qüestions tan complexes com el paper dels consells jueus o les actituds de col·laboració i resistència a Europa, també s’interroga sobre els límits de la responsabilitat individual i planteja la necessitat d'una justícia internacional capaç de jutjar els crims contra la condició humana. Més de seixanta anys després de publicar-se per primera vegada, aquesta obra continua sent una lectura essencial sobre la naturalesa de l'obediència, la responsabilitat de la ciutadania i els límits de la política, consolidant-se com un testimoni ineludible de la filosofia política contemporània.