Premi de la Crítica Catalana 2006.

«Tu tries.» Una veu segura, acostumada a imposar condicions; a fer que la por o els dubtes sacsegin la capacitat de decidir fins a fer-la miques. «Si vols recuperar els teus quadres, només m'has de donar el Cranach.» El Cranach. Me'l sé de memòria. Tanco els ulls i el veig. Sense ombres. Amb la nitidesa dels somnis: les tres figures, el paisatge escarpat, els núvols amenaçadors. «Tu tries. Però no t'ho pensis gaire, que no tinc tot el temps del món.» Paraules que ofeguen les últimes escletxes d'aire respirable, que pesen com una llosa. Després va tancar la porta a poc a poc, com si encara no hagués arribat l'hora de fer soroll per intimidar-me. Quan n'hi havia prou amb l'esguard per notar una esgarrifança a l'esquena.