«... cap, com ell, ha tingut el verb càlid i grandiloqüent, sense termes mitjos ni pal·liatius, de la revolta, de l'inconformisme, de la intransigència en l'ideal, que pugna i bramula imparablement dintre nostre, com embats de congènita tempesta; cap, com ell, ha projectat enlaire, d'un sol raig, el sentit utilitari que mou nostra sang fenícia i alhora l'idealisme afoguerat de nostre impuls de llibertadors d'esclaus, de redemptors d'opresos, aquest corrent espiritual doble de positivisme i romanticisme que contrapesa en nosaltres, i els estabilitza fins al màxim equilibri, defectes i qualitats.» Víctor Català