Fra Junoy, un organista relegat a confessor d'un monestir de monges de clausura, és acusat d'heretgia, vici i corrupció. El seu pecat: haver manifestat la seva oposició al severíssim càstig que la mare superiora ha imposat a dues novícies, asfixiades per la soledat i la rigidesa de les normes conventuals. La jerarquia eclesiàstica no perdona ni tampoc tolera l'actitud comprensiva del confessor i encara menys la seva independència de criteri. La música és una de les més grans riqueses espirituals de fra Junoy, la seva illa íntima, personal i creativa, que esdevindrà també un dels seus delictes més greus. Cau, sobre els que dissenteixen, el rigor duríssim de la intolerància.