«I s’adonava que no seria capaç d’explicar-li res del que havia significat per a ell aquella nit, que ja es començava a esvair, com una perfecta nit d’amor...» L’aventura d’un viatger  

«Els amors difícils és el títol amb què l’autor va recollir (per primera vegada el 1958) aquesta sèrie de relats. Definició irònica, sens dubte, perquè quan es tracta d’amor o d’amors, les dificultats són molt relatives. O com a mínim, el que hi ha en la base de moltes d’aquestes històries és una dificultat de comunicació, una zona de silenci al fons de les relacions humanes. »

Si aquests contes són, en la major part dels casos, històries de parelles que no es troben, en el fet de no trobar-se, l’autor sembla fer-hi constar no solament una raó per a la desesperació sinó també un element fonamental –fins i tot, l’essència mateixa– de la relació amorosa... Potser el títol que explicaria millor el que tenen en comú seria Amor i absència.»

Amb aquestes paraules presentava Italo Calvino Els amors difícils, una obra mestra de la literatura contemporània –un clàssic modern–, que mai fins ara s’havia traduït al català.