La figura paterna centra els relats agrupats a “El pare Ós torna a casa”, situats en un context domèstic, de quotidianitat i familiaritat amb la resta d'habitants del bosc. El petit Ós ens fa partícips dels seus somnis i aspiracions: vol assemblar-se al seu pare i s'imagina pescant al mar com ell, encara que s'haurà de conformar amb un tronc que fa de vaixell i un peix ben petit pescat al riu. La notícia de la tornada del pare il·lusiona al petit Ós i fabula amb la idea de conèixer una sirena; com ell, la resta d'animals van a rebre'l, encara que de la sirena no hi ha cap rastre. Tan sols la hipòtesi d'unes bombolles a l'aigua i el rumor del mar dins una caragola. Amb això s'entretenen el petit Ós i els seus amics quan al protagonista li agafa un ataca de singlot. Tot intenten ajudar-lo, però mentre ho fan trenquen la serenitat amb la qual el pare Ós llegeix el seu diari.