Dues nenes, la Ramona i la Mireia, de famílies ben diferents, coincideixen als anys seixanta a la mateixa escola al barri del Poblenou de Barcelona; quan se separen per continuar estudiant, l’una a la Universitat, l’altra en una acadèmia del barri, no esperen que els seus camins tornin a trobar-se.
Els altres personatges —el Rossend, l’Anna, el Tomàs, el Manuel, el Joan, la Lolín, la Isolda— dibuixen amb elles un entramat de relacions, vinculades al context social i polític dels anys vuitanta i noranta fins a l’assassinat de la periodista Anna Politkóvskaia a Moscou el 2006.

«Després d’aquell viatge, la memòria tenia un sentit més precís per a la Ramona. Seria un gran honor treballar cada dia, com se li havia proposat, a l’associació Memòria i Llibertat; ella lluitaria
amb les dents, si calia, per portar-los tot el reconeixement possible. Encara que allò que l’hauria omplert del tot hauria estat ser-ne membre de ple dret, però tan sols en podien ser sòcies les víctimes o els seus familiars directes. I allò hauria estat com ser igual d’afortunada que la Mireia».