Després de l’èxit de "Quaranta nits amb Montaigne", Antoine Compagnon ens torna a sorprendre amb la mateixa fórmula, aquest cop aplicada a l’obra inesgotable de Charles Baudelaire, «el poeta del crepuscle, de l’ombra, de la recança, de l’enyor». En trenta-tres capítols breus, concentrats com píndoles de literatura, Compagnon ens guia per l’obra del gran poeta francès, il·luminant-nos el camí amb detalls íntims de la seva biografia —els deutes, la procrastinació, la relació complexa amb la mare o la tibantor amb el padrastre—, i amb revelacions dels seus pensaments sobre temes tan diversos —i polèmics— com l’art, el progrés, la premsa, les dones o la política. Amb un estil planer i elegant, l’autor ens presenta una panoràmica fascinant de l’home, del crític, del dandi, de l’amant de la fotografia, i desfulla "Les flors del mal" amb una mirada plena de respecte per les contradiccions del poeta maleït de l’esplín, que en una carta adreçada a la seva mare el juliol de 1857 va escriure: «M’ho neguen tot, la inventiva i fins i tot el coneixement de la llengua francesa. Tant se me’n donen, aquesta colla d’imbècils, jo sé que aquest volum, amb les seves virtuts i els seus defectes, s’obrirà camí en la memòria del públic lletrat, al costat de les millors poesies de Victor Hugo, de Théophile Gautier i fins i tot de Byron».