Entre els aristocràtics convidats a una mansió en plena natura, ens trobem una dona abans poc agraciada que sembla haver rejovenit d’una manera extraordinària —la qual cosa contrasta amb l’envelliment prematur del seu espòs, molt més jove que ella— i un home realment idiota que sembla haver adquirit, misteriosament, una intel·ligència captivadora. Gràcies a la ploma enginyosa de James, les converses ambigües, les insinuacions, els jocs de mirades i els flirteigs entre els convidats submergeixen el lector en el broll inescrutable de la font sagrada, que és l’única explicació possible d’aquests miracles.