«Ocupo la cel·la 16 d’un bloc en què hi ha divuit presos polítics més. Aquí jo no tinc nom. Només soc un número en un expedient: K6,77» Així comença Lluitar amb el diable, de Ngũgĩ wa Thiong’o. L’autor relata com va ser condemnat a la Presó de Màxima Seguretat de Kamĩtĩ, sense judici, per haver escrit una obra de teatre de gran èxit en la seva llengua i per al seu poble. També explica com decideix escriure una novel·la en paper higiènic amagant-se de la vigilància dels seus carcellers en un intent de lluitar contra la humiliació. Ngũgĩ wa Thiong’o expressa el dolor causat per la separació de la seva família i mostra l’esperit de resistència que permet l’esperança. L’obra és també una reflexió sobre l’empresonament de persones que constitueixen un símbol per a la resta com a forma de repressió i de control del poble.