El 24 de juny de 1661 Molière va estrenar al teatre del Palau reial L’école des maris, que va obtenir una excel·lent acollida. Molière mostra el mètode oposat, liberal o conservador, que empren dos germans en l’educació de les filles respectives. El comediògraf francès es fa ressò d’una temàtica del seu temps que ja havia tractat a Les précieuses ridicules (1659) des d’una òptica menys favorable: la llibertat de les dones. A Alfons Maseras (1884-1939) correspon el mèrit d’haver traduït per a l’Editorial Barcino entre 1930 i 1936 gairebé la totalitat de la producció dramàtica de Molière en prosa —trenta-una obres en vuit volums—, entre les quals L’escola dels marits. L’estudi introductori permet conèixer els interessos literaris i els criteris de traducció adoptats per Maseras en relació amb l’obra que ara reeditem, convenientment contrastada amb les versions de Sagarra i Ruyra. L’escriptor Miquel Desclot (Barcelona, 1952) ha dedicat una part important de la seva activitat a la traducció poètica d’obres i títols com Llibres profètics de Lambeth de William Blake (1987, 1989), les Poesies de Goethe (2000) i el Cançoner de Petrarca (2016). Ha destacat també com a traductor teatral de Shakespeare, Goldoni i Apollinaire. De Molière ha traduït Amfitrió (1996), Les melindroses ridícules i Esganarell o el banyut imaginari (2003).