"Té ales com el cotoliu i vola més que la perdiu. Només que no sap fer-se el niu i desafina en el piu-piu. [“Endevinalla”]" L'oralitat, la musicalitat i la sonoritat dels versos estan en els fonaments de la poètica de Miquel Desclot. “Oi, Eloi?” és una de les seves obres més enginyoses i estimulants, tant per a públic infantil com adult. Proverbis, endevinalles, cançons i jocs breus que beuen de la tradició i del sentit lúdic del vers s'entremesclen amb composicions més extenses que remeten a autors clàssics i contemporanis com Robert Louis Stevenson, Jacques Prévert, Gianni Rodari o els limericks d'Edward Lear, entre altres, amb els quals l'autor -un renovador de la poesia catalana- basteix ponts cap a altres sistemes literaris europeus.